I com us vaig prometre tanquem la nostra trilogia sobre parelles de la ficció i ho farem amb les parelles en discòrdia. No, no parlarem de Simon & Garfunkel, parlarem dels duos units per la rivalitat. Lleig i guapo, carismàtic i marginat, el bo i el dolent.
Crec evident començar per la parella rival més carismàtica i mítica de la nostra infància: Son Goku i Vegeta.
 |
| Tot i el cabell en Goku li treu un cap a en Vegeta. |
Ja sé el què em direu alguns: "si aquest parell van acabar sent amics". Potser si però en el fons sempre han estat rivals. Si ni tan sols les seves dones es suportaven entre elles. És la combinació perfecta: la innocència i casi analfabetisme d'en Goku amb l'enginy i poètica de l'insult d'en Vegeta. Casi insuperable.
I de fet no he trobat una altra parella que els superi, però si una que s'hi acosta: Oliver Aton i Mark Landers.
 |
| No és conya, Benji acaba al Bayern de Munich, Lenders a la Juventus i Oliver al Barça! |
Això és una rivalitat en condicions, si senyor! Per al nen amb cara de no haver trencat mai un plat li posen al moreno mal carat amb una pinta de gitano que tira d'esquenes. Un moment. Això em sona molt!
Però no totes les parelles de rivals han sortit tan ben parades com els citats. Alguns protagonistes de series no ha tingut la sort de trobar rivals dignes per a ells. És el cas de Chicho Terremoto.
 |
| És preocupant el grau de zoofília a les ficcions infantils. |
Un nen graciós, divertit, amb greus problemes odontològics i enamorat de Rosita, una noia que tampoc era espectacular, però no ens hi ficarem. I qui era el rival de Chicho per aconseguir el cor de Rosita? Un gos en calçotets. No tinc més per afegir, senyoria.
Com podem veure tenir carisma, èxit i ser guay no ens garanteix tenir al nostre costat un amor, amic o rival a la nostra alçada, però penseu que sempre pot ser pitjor, sempre podríeu tenir al costat a Pablo Marmol.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari