Des de fa ja un temps no fan més que créixer les queixes sobre el preu de les entrades de cine. Ja es diuen coses com que amb el què costa una entrada, les crispetes i alguna cosa per beure (perquè s'ha de tenir molt de valor per menjar-se les crispetes sense quelcom per no morir de sed) ja es podria pagar una entrada però pel pis.
Podríem pensar que aquests elevats preus son deguts a la gran qualitat del cinema que s'hi projecta, però no ens enganyem, remakes de clàssics dels 80 i adaptacions literàries no son una època d'or pel cinema, la veritat i no ajuden a fer baixar el descontent general.
Però amics, amigues, alienígenes i plantes inanimades (amb una sorprenent capacitat per sintonitzar la ràdio) ens ha arribat una solució, una possible alternativa per fer que el cinema valgui cada euro que paguem. Una fórmula barata de la ma de Carlos Areces i els amics de El Jueves per reciclar els clàssics del cinema en nous i emocionants títols amb tot, tot i tot.
Per cert, la fascinant cançó què acompanya és Yo Amo el Jamón de Los Berzas.
















0 comentaris:
Publica un comentari