Vols casar-te amb Mario?

by Felip

Aquest dies tothom estava pendent de l'anunci d'Estrella Damm... i s'ha confirmat la idea que no està mal (es veu algun cul) però és repeteix. Consens total a casa meva: S'ha de canviar la fórmula. Les coses cada cop ens cansen més ràpid. Al Tot està inventat som molt més partidaris de l'spot de 1998. Sí, el dels aliens i una Mònica Van Campen fan del bodypainting ensenyant uns pits platejats... Aquest vaja:



Coincidint amb el d'Estrella, aquests dies ha sortit també el de Veri... sí aquell que diu que no està basat en una història real, sinó que és real. Aquest:



Ei, pell de gallina. Però al TEI, de nou ens agrada més una altra cosa:



Friki perquè sí...

Traumes de sota mà

by Miki

Pel·lícules que deixen empremta als nostres calçotets, escenes que ens desvetllen més que la setmana fantàstica de la "enchilada". Efectivament, avui parlarem dels moments de la història del cinema que més ens han traumat, que més ens han posat els pèls de punta. 

No en equivoquem ara, avui no recordarem als Freddys, Jasons i calbs sortits abans d'hora d'una sessió d'acupuntura.

Això és el què passa quan no dones propina a l'acupunturista.

Avui ens centrarem en aquells moments terrorífics i frapants que malgrat tot pretenien emocionar-nos i tot el què van aconseguir és donar-nos un cruel bany de realitat amb dosis de terror encobert.

La primera aturada és obligatòria, ja que poques mort han fet tan de mal com la de Mufasa.

Darth Vader, Mufasa... El cinema no estima molt a Constantino Romero

El què fora el pare de Luke ara moria deixant orfe al cadell més repelent des de que en Son Gohan va enviar en Cèl·lula a dida. Tan la mort en plena Operació Sortida nyu com els plors del consentit fill han omplert consultes de psiquiatres a doju.

Els nostre segon record no te res a envejar al lleó amb l'esquena més sana i descansada del món, per què cas a part mereix La Història Interminable.

Serà interminable mentre segueixi enviant gent a teràpia

Aquí més que una sola escena ens hauríem de quedar amb el metratge sencer, però com que ara no podem anar fotograma a fotograma ens aturarem al pilot del rat-penat/ala delta amb aquella cara d'eterna ressaca, i molt especialment l'horrorosa mort del cavall d'Atreyu, Artax, oferta amb tot luxe de detalls i prenent-se tot el temps del món en recrear-se en l'ofegament de la pobre bèstia.

Encara sencers? No teniu ganes de cremar l'ordinador? Encara no mireu la finestra amb altres ulls? Anem doncs a per l'últim record, la cirereta del pastis.Sí, amics, la mare de Bambi.

A les files de Disney s'amaga un greu conflicte paterno-filial

Com passar per alt un dels moments més traumàtics i insensibles? Una de les teràpies més animals per resoldre complexes edípics i un cop més deixen orfe a una criatura que a la vida real hauria mort de gana abans de conèixer al conill.

Em d'estar alerta, la por pot aparèixer de moltes formes i molts cops sense avisar-nos.

Ni un pèl

by Miki

Aquesta setmana preparem un post d'aquells que amaguen un fons reafirmatiu i casi terapèutic per algun membre de l'equip del Tot Està Inventat amb problemes greus d'autoestima. Evidentment no donarem noms per evitar la humiliació pública.

Aquesta setmana veurem els més cèlebres calbs del nostre passat! (oi que no s'ha notat?) Perquè la nostra infància i joventut està ben farcides de grans personatges sense pel al cap. Ficció televisiva, còmics i fins i tot al món de la publicitat.

Aquest món hagués estat un paradís per a criminals sense l'inestimable feina del gran i suspicaç Kojak.

Més alt que Ironside i més sa que Colombo

I és que a banda de donar nom a un dels caramels amb pal més populars del nostres dies d'institut gràcies al seu interior de xiclet, Kojak ha estat i encara és tot un símbol i exemple per aquells que no perdem ni un segon per pentinar-nos al matí.

Però tot i que l'amic Kojak no hagués estat el món criminal no ho hagués tingut fàcil per fer maldats. Si saltem de la pantalla petita a les pàgines d'un còmic tenim a un dels més grans herois barcelonins (lloc oficial de residència): Mortadelo!

Abans d'ell no sabia què era una "levita" a banda d'aguantar-se a l'aire.

Com deixar fora de la gran llista dels sense pèl a l'heroi dels tres colors (els que va necessitar Ibáñez per crear-lo. Molt no s'hi va gastar, no)? L'agent secret amb nom d'embotit que anys enrere portava la cara de Popeye ocupa un raconet molt ben guardat al nostre record, i a més ho fa en representació del seu cap i company, Filemón, qui no entra al post d'avui per un pèl. Bé, per dos.

I com em avançat al començar també tenim temps pel món de la publicitat. M'imagino que molts ja haureu deduït de qui parlaré. Aquells que hagueu pensat en el calb de la Loteria, en efecte, no mereixeu el meu respecte! El senyor que reparteix il·lusió a tothom menys a mi queda a l'ombra del gran calb dels espais publicitaris i que per molt que li canviïn el nom sempre serà per a nosaltres Mr. Proper!

Per les celles sabem que te una edat, i per la postura i l'arracada que abans era goril·la o pirata.

Sí, ja sé que ja no es diu així, però què voleu que hi fem? Per nosaltres sempre serà Mr. Proper, un dels icones eròtics més populars de la Transició i anys posteriors.

Com veieu tenim on triar i remenar per trobar a la nostra admirada bola de billar. Segur que vosaltres en teniu alguna. Què me'n dieu? Quin és el vostre calb preferit? Si és un dibuix animat que no us faci vergonya dir-ho. Si sóc jo més us valdrà que us ho feu mirar.

Un detallet per otakus

by Miki

Una setmana més ens delectem al fantàstic món de la paròdia. Avui ens fiquem al món de l'Anime i les sèries de la nostra infància.

Aquí us presentem els 3 episodis de Meganime XXL, una parodia de totes les series de la nostra infància feta per un grup de joves catalans: el grup Parodietes Team.

Han aconseguit aglutinar totes les series que en algun moment han pogut significar alguna cosa per les nostres infàncies i turmentadores adolescències.

  

Sargento Darth Constantino

by Felip

Jo de gran vull ser com Constantino Romero... calb i amb bigoti, però amb una veu que pot fer tremolar les portes de l'infern. Veu de tro. Veu de dolent. Veu d'amo del món. Paul Newman podia despullar una dona amb la mirada, però no seria capaç de desintegrar-li les calcetes amb un monosíl·lab... Constantino sí, encara que fossin les de Montserrat Caballé. En fí, Constantino Romero és la veu d'on emanen tots els Chuck Norris Facts.

Pot sonar a conya, però no ho és. Coi, que Constantino Romero és manxec, com Iniesta, i parla català! I a més va posar la veu a Darth Vader. O era al Sargento de Hierro? O als dos? Segurament als dos, i alhora!

Bé, tot plegat només per dir que us mireu aquest vídeo. Que té gràcia. Darth Vader mola, però mola més si es combina amb el senyor que pixa napalm... i sí, els dos són Constantino Romero



Constantino Romero és la única raó per la que no vull que desaparegui el doblatge. Bé, ell i el gordo cabrón...

Un cine millor és possible!

by Miki

Des de fa ja un temps no fan més que créixer les queixes sobre el preu de les entrades de cine. Ja es diuen coses com que amb el què costa una entrada, les crispetes i alguna cosa per beure (perquè s'ha de tenir molt de valor per menjar-se les crispetes sense quelcom per no morir de sed) ja es podria pagar una entrada però pel pis.

Podríem pensar que aquests elevats preus son deguts a la gran qualitat del cinema que s'hi projecta, però no ens enganyem, remakes de clàssics dels 80 i adaptacions literàries no son una època d'or pel cinema, la veritat i no ajuden a fer baixar el descontent general.

Però amics, amigues, alienígenes i plantes inanimades (amb una sorprenent capacitat per sintonitzar la ràdio) ens ha arribat una solució, una possible alternativa per fer que el cinema valgui cada euro que paguem. Una fórmula barata de la ma de Carlos Areces i els amics de El Jueves per reciclar els clàssics del cinema en nous i emocionants títols amb tot, tot i tot.

Per cert, la fascinant cançó què acompanya és Yo Amo el Jamón de Los Berzas.

La BBC ens porta la contrària

by Arnau

Doncs ara resulta que el Felip ens posa en problemes. Ja sabeu que en un dels darrers posts el senyor Felip Gordillo va decidir que ja n'hi havia prou de parlar de Star Wars i que havíem obviat una altra gran saga de ciència ficció: Star Trek.

Fins aquí tot bé, però ara resulta que els amics de la BBC s'ho van prendre a la valenta, ja que són fans de Darth Vader i la seva tropa. Per demostrar el seu desgrat van incloure sables làser a la primera promoció que van emetre. El problema és que era la promo d'un torneig de golf tan famós com el Màsters 2011.

Aquí en teniu la mostra:



Així que ja sabeu, si voleu fer enfadar a la BBC mireu-los a la cara i digueu: teletransporta'm, Spock!