Ho sap tothom i és profecia... que al Tot està inventat no tenim moltes coses (estil, gràcia, vergonya, bellesa), però una cosa sí que tenim: paraula.
Per tant, com haviem promès, aquí teniu els versos de Nadal del TEI. Mal ens pesi.
diumenge 27 de desembre de 2009
divendres 25 de desembre de 2009
Una tradició de 300 anys
By Xavi
Les festes de Nadal entendreixen els cors més durs i ens demostren que portar-nos bé amb els veïns no és tan complicat. També és una època que ens ofereix unions estranyes, com la que us presento a continuació.
El vídeo següent és una cançó interpretada pels Estopa, Quimi Portet, Albert Pla, Gerard Quintana, els Manel, entre d'altres, destinada a lloar una de les tradicions més típiques del Nadal català: el caganer.
L'origen d'aquesta figura es remunta a finals del segle XVII, quan es comença a utilitzar en els pessebres, tot i que van assolir la seva popularitat a finals del segle XIX. Sembla que és una tradició típicament catalana, però també se'n poden trobar a València, Canàries, Múrcia i Portugal.
El caganer és símbol de prosperitat i bona sort per l'any següent, ja que fertilitza la terra amb les seves "obres". Ja ho diuen, que quan trepitges una caca això porta bona sort!
Bon Nadal a tothom!
Les festes de Nadal entendreixen els cors més durs i ens demostren que portar-nos bé amb els veïns no és tan complicat. També és una època que ens ofereix unions estranyes, com la que us presento a continuació.
El vídeo següent és una cançó interpretada pels Estopa, Quimi Portet, Albert Pla, Gerard Quintana, els Manel, entre d'altres, destinada a lloar una de les tradicions més típiques del Nadal català: el caganer.
L'origen d'aquesta figura es remunta a finals del segle XVII, quan es comença a utilitzar en els pessebres, tot i que van assolir la seva popularitat a finals del segle XIX. Sembla que és una tradició típicament catalana, però també se'n poden trobar a València, Canàries, Múrcia i Portugal.
El caganer és símbol de prosperitat i bona sort per l'any següent, ja que fertilitza la terra amb les seves "obres". Ja ho diuen, que quan trepitges una caca això porta bona sort!
Bon Nadal a tothom!
dimecres 23 de desembre de 2009
És cosa de dos
By Xavi
La televisió ha marcat la nostra infància. Alguns sempre recordaran Verano Azul, altres s'emocionaran amb sèries com Heidi i Marco i també hi haurà molts de nosaltres que pensaran que el capità Harlock és la millor sèrie de dibuixos animats de ciència ficció.
Però avui no parlaré de totes aquestes sèries, que ja formen part del nostre imaginari, sinó de què antigament (semblo un ancià dient això), els títols de les sèries sempre eren cosa de dos; una parella, dos amics, dos companys... Desconec si a la dècada dels vuitanta la creativitat estava estancada o més aviat era cosa dels traductors, que no es complicaven la vida.
El primer exemple és la mostra de la parella perfecta: guapos els dos, alts i esportistes d'èlit. No parlo dels germans de Boer sinó de Juana y Sergio.
Cal aclarir que hi ha també parelles estranyes com Chopi -un àngel- i la princesa -de nom Zafiro-. Si no us sona la sèrie, pels que ens escolteu habitualment sabeu que aquesta sèrie té una cançó horrosa (que us poso a continuació perquè m'agrada fer-vos patir i donaré un premi a qui em digui qui és el noi que surt cantant). La història era veure com la filla del rei es disfressava de noi des del seu naixement per poder optar al tro i que la corona no caigués en mans dolentes.
Finalment, el món animal també ens ha donat grans parelles. Aquesta no és una altra que Jacky i Nuka, una parella d'ossos que sobreviuen en un bosc i que s'escapen de les escopetes dels caçadors.
La televisió ha marcat la nostra infància. Alguns sempre recordaran Verano Azul, altres s'emocionaran amb sèries com Heidi i Marco i també hi haurà molts de nosaltres que pensaran que el capità Harlock és la millor sèrie de dibuixos animats de ciència ficció.
Però avui no parlaré de totes aquestes sèries, que ja formen part del nostre imaginari, sinó de què antigament (semblo un ancià dient això), els títols de les sèries sempre eren cosa de dos; una parella, dos amics, dos companys... Desconec si a la dècada dels vuitanta la creativitat estava estancada o més aviat era cosa dels traductors, que no es complicaven la vida.
El primer exemple és la mostra de la parella perfecta: guapos els dos, alts i esportistes d'èlit. No parlo dels germans de Boer sinó de Juana y Sergio.
Cal aclarir que hi ha també parelles estranyes com Chopi -un àngel- i la princesa -de nom Zafiro-. Si no us sona la sèrie, pels que ens escolteu habitualment sabeu que aquesta sèrie té una cançó horrosa (que us poso a continuació perquè m'agrada fer-vos patir i donaré un premi a qui em digui qui és el noi que surt cantant). La història era veure com la filla del rei es disfressava de noi des del seu naixement per poder optar al tro i que la corona no caigués en mans dolentes.
Finalment, el món animal també ens ha donat grans parelles. Aquesta no és una altra que Jacky i Nuka, una parella d'ossos que sobreviuen en un bosc i que s'escapen de les escopetes dels caçadors.
dilluns 21 de desembre de 2009
Dies d'amor
By Miki
Aquesta setmana comencen els dies més monotemàtics de l'any. Pares Noel, consumisme desmesurat, amor, especials de Nadal (com el que estem preparant al Tot Està Inventat per aquest dimecres 23 de desembre!). Durant aquesta època tornem a rebre i enviar felicitacions de Nadal per correu electrònic, amb powerpoints impossibles i muntatges digitals curradíssims!
Jo des d'aquí reivindico, en els dies del PhotoShop i el MovieMaker que torni el pare de tots els programes de disseny i fotografia: el Paint!!
Per fer més alta i clara aquesta reivindicació, us deixo un videoclip d'una gran cançó d'amor fet amb aquest fantàstic programa. Uns gràfics qui ni la PS3, eh?
Per cert, una lletra molt sentida.
Aquesta setmana comencen els dies més monotemàtics de l'any. Pares Noel, consumisme desmesurat, amor, especials de Nadal (com el que estem preparant al Tot Està Inventat per aquest dimecres 23 de desembre!). Durant aquesta època tornem a rebre i enviar felicitacions de Nadal per correu electrònic, amb powerpoints impossibles i muntatges digitals curradíssims!
Jo des d'aquí reivindico, en els dies del PhotoShop i el MovieMaker que torni el pare de tots els programes de disseny i fotografia: el Paint!!
Per fer més alta i clara aquesta reivindicació, us deixo un videoclip d'una gran cançó d'amor fet amb aquest fantàstic programa. Uns gràfics qui ni la PS3, eh?
Per cert, una lletra molt sentida.
divendres 18 de desembre de 2009
El resultat és el mateix
By Xavi
En el món de la publicitat tot està inventat (cada dia m'adono més que el nom del nostre programa està molt ben buscat). Canvien els productes, els actors que hi participen, l'estil, però la intenció és la mateixa.
El mateix passa quan cal buscar l'equilibri i fer que la publicitat sigui efectiva però que no cansi, ja que hi ha anuncis que amb el temps perden efectivitat i que generen, precisament, l'efecte contrari.
El primer exemple és un anunci d'Airtel (el nom antic de Vodafone), on un nen anomenat Edu es dedica a felicitar el Nadal a tota la gent que coneix. En un principi, l'anunci va tenir molta gràcia, però el van fer amb tantes versions que al final mitja Espanya va acabar odiant al nen ditxós.
A dia d'avui la història es repeteix amb els anuncis de la Mutua Madrileña. El primer em va encantar, amb una versió a capella de la cançó Eye of the tiger dels Survivor i que ha servit de banda sonora de les pel·lícules de Rocky. Com que l'anunci va fer gràcia s'han fet moltes versions, la darrera de les quals podeu veure a continuació.
No sé vosaltres, però misteriosament ni tinc mòbil de Vodafone ni "soy de la mutua". A mi, precisament aquest allau d'anuncis d'una mateixa marca me la fa avorrir. A vosaltres us passa el mateix?
En el món de la publicitat tot està inventat (cada dia m'adono més que el nom del nostre programa està molt ben buscat). Canvien els productes, els actors que hi participen, l'estil, però la intenció és la mateixa.
El mateix passa quan cal buscar l'equilibri i fer que la publicitat sigui efectiva però que no cansi, ja que hi ha anuncis que amb el temps perden efectivitat i que generen, precisament, l'efecte contrari.
El primer exemple és un anunci d'Airtel (el nom antic de Vodafone), on un nen anomenat Edu es dedica a felicitar el Nadal a tota la gent que coneix. En un principi, l'anunci va tenir molta gràcia, però el van fer amb tantes versions que al final mitja Espanya va acabar odiant al nen ditxós.
A dia d'avui la història es repeteix amb els anuncis de la Mutua Madrileña. El primer em va encantar, amb una versió a capella de la cançó Eye of the tiger dels Survivor i que ha servit de banda sonora de les pel·lícules de Rocky. Com que l'anunci va fer gràcia s'han fet moltes versions, la darrera de les quals podeu veure a continuació.
No sé vosaltres, però misteriosament ni tinc mòbil de Vodafone ni "soy de la mutua". A mi, precisament aquest allau d'anuncis d'una mateixa marca me la fa avorrir. A vosaltres us passa el mateix?
dimecres 16 de desembre de 2009
"El hombre del pelo blanco"
by Arnau
Més d'un cop ha sortit aquest home al programa. Hem comentat grans pel·lícules on ha participat, hem comentat grans 'trunyarracos' (per ser fins) on també ha participat, però si hi ha una cosa que hem destacat cada vegada que n'hem parlat és el seu cabell blanc perpetu.
Abans d'alegrar-nos la vida amb pel·lícules com Agarralo como puedas 33 y 1/3 (pel meu gust la millor de les 3, tot i que és difícil escollir-ne una) o Dracula, un muerto muy contento y feliz, però, aquest home nascut a l'estat de Saskatchewan (Canadà i no, no va en conya, existeix de veritat), tenia el cabell negre. Sí, estic parlant del gran Leslie Nielsen!
Per demostrar-ho us diré que en Leslie (no el dels Sirex, l'actor) comença a Hollywood a l'Actors Studio intercanviant consells amb un tal Marlon Brando, potser a algú li sona... Després apareixerà en una pel·lícula poc coneguda, El rey vagabundo, però el seu primer gran film és la cinta de ciència ficció Planeta Prohibido l'any 1956:
Degut a la poca qualitat del vídeo potser no ho heu vist bé, però Leslie Nielsen no tenia el cabell blanc. A més a més aquesta és una pel·lícula de culte en el seu gènere, tot i que avui en dia els profans (com jo) només puguin veure un robot raro fent el friki.
Com a anècdotes també us diré que Nielsen va començar a practicar l'art de l'humor a casa seva, ja que fer riure al seu pare era l'únic que el salvava que aquest li fotés un jec d'hosties, ja que era de tendències bastant violentes (per no dir més).
Planeta Prohibido
També comentar que va participar a La aventura del Poseidón donant vida al capità del vaixell, però la seva carrera s'enfonsava més i més cada any. I hagués sigut així si els ZAZ (acrònim dels directors David Zucker, Jim Abrahams i Jerry Zucker) no l'haguéssin escollit per les seves grans obres humorístiques (les ja comentades ... como puedas, poseu-hi el què volgueu, espia, aterriza, agárralo... ).
Com a apunt només dir que va participar als dos últims episodis de Las chicas de oro, o en diversos capítols de S'ha escrit un crim.
Pels més amants de les anècdotes diré que per filmar Drácula, un muerto muy contento y feliz sota les ordres de Mel Brooks cap dels dos podia mirar als ulls de l'altre... i no era per antipatia, sinó perquè els dos es posaven a riure com a bojos. Nielsen mirava la barbeta de Brooks i Brooks les orelles de Nielsen. El problema va venir quan aquest se'n va adonar i l'endemà va aparèixer al rodatge amb unes enormes arracades. Tot un crack.
PD: Ho sento pels amants del bàsquet que pensaven que al dir això de "el del pelo blanco" parlaria d'aquest home:
diumenge 13 de desembre de 2009
També en versió nadalenca!
By Xavi
Los del Río s'han fet famosos, indubtablement, per la seva cançó Macarena. Hem vist a mig món ballar-la i fins i tot algun president dels Estats Units com Bill Clinton ha fet el característic ball de la cançó.
Ara que s'acosten les festes de Nadal, cal treure la pols dels vells discs i escoltar cançons que no ens agraden però que ens toca patir. Tot sigui per mantenir l'armonia familiar.
Segur que no sabeu que Los del Río també tenen una versió nadalenca de la Macarena? Doncs ja ho sabeu, així que us deixo amb la cançó de 1996 perquè patiu una mica.
I si voleu escoltar més cançons dolentes de Nadal interpretades per reconeguts artistes, aquest divendres en tindreu més al Tot Està Inventat de Ràdio Ciutat de Badalona, al 94.4 de l'FM.
Los del Río s'han fet famosos, indubtablement, per la seva cançó Macarena. Hem vist a mig món ballar-la i fins i tot algun president dels Estats Units com Bill Clinton ha fet el característic ball de la cançó.
Ara que s'acosten les festes de Nadal, cal treure la pols dels vells discs i escoltar cançons que no ens agraden però que ens toca patir. Tot sigui per mantenir l'armonia familiar.
Segur que no sabeu que Los del Río també tenen una versió nadalenca de la Macarena? Doncs ja ho sabeu, així que us deixo amb la cançó de 1996 perquè patiu una mica.
I si voleu escoltar més cançons dolentes de Nadal interpretades per reconeguts artistes, aquest divendres en tindreu més al Tot Està Inventat de Ràdio Ciutat de Badalona, al 94.4 de l'FM.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
